Fa uns deu anys vaig descobrir el gong en un bany de so dins d'una església, i alguna cosa en aquella experiència em va travessar amb una claredat inesperada. Vaig sentir una obertura suau i profunda, com si el so hagués trobat un lloc dins meu que feia temps que esperava ser tocat. Va ser un vincle íntim amb l'instrument que em va captivar des del primer instant.
Des d'aleshores, aquella ressonància no em va abandonar. Em va acompanyar en silenci, fins que em va portar, de forma gairebé natural, a buscar la mestra adequada per poder aprendre a tocar-lo.
Tres enfocaments del gong
Utilitzo tres enfocaments diferents del gong, i cadascun m'aporta una experiència diferent.
El gong de bronze és l'instrument en la seva forma més tradicional, fet d'un aliatge de metalls, amb un so ric, profund i ple d'harmònics imprevisibles que responen de manera molt orgànica a cada toc.
El gong planetari és una variant afinada segons proporcions simbòliques associades als planetes, cosa que li dona una qualitat més estructurada i meditativa.
I l'enfocament de Don Conreaux es refereix a una forma d'entendre el gong com a eina de meditació i transformació interior, on el so no és només musical, sinó una via de presència, escolta profunda i exploració conscient.
Què és un bany de gong
Un bany de gong és una experiència difícil d'explicar amb lògica perquè no s'"escolta" només amb les orelles, sinó amb tot el cos. T'estires, tanques els ulls, i el so comença a expandir-se en capes: greus que semblen travessar-te, harmònics que suren i es mouen com onades, silencis que també tenen pes.
No hi ha melodia ni ritme fix, sinó un camp sonor que canvia contínuament i t'envolta per complet. Aquest fenomen es relaciona amb els principis de ressonància i entrainment, on el cos respon naturalment al camp vibratori que l'envolta. Amb el temps, la ment deixa de seguir el so com quelcom extern i comença a relaxar-s'hi; l'atenció es torna més àmplia, menys lineal, i el cos pot sentir-se pesat, lleuger o fins i tot com si es dissolgués una mica en l'espai.
De vegades apareixen emocions, records o simplement una sensació de quietud profunda sense necessitat d'interpretar-la. És com si el so no només estigués al teu voltant, sinó també dins teu.
El que fa el gong únic
El gong no "emet notes" en el sentit clàssic, sinó que crea un camp sonor complet. Quan el colpeges, no escoltes una sola freqüència, sinó una explosió d'harmònics que neixen, es barregen i evolucionen en el temps. El so no és lineal: creix, s'expandeix, canvia de color i finalment es dissol lentament, com una onada.
Els greus del gong no només se senten amb les orelles, també es perceben al cos, cosa que fa que l'experiència sigui més immersiva i somàtica. A més, cada cop és únic, perquè depèn del punt d'impacte, la intenció i l'estat de l'instrument en aquell moment. No hi ha repetició exacta, cosa que li dona un caràcter orgànic i imprevisible.
Més que un instrument melòdic, el gong es viu com un espai sonor. A les sessions acostumo a combinar-lo amb altres instruments com els bols tibetans i els bols de quars, creant capes complementàries de vibració.
El meu camí amb el gong
Vaig descobrir el so i la vibració a través de la formació que vaig realitzar amb Rafa Monsonis, un procés que em va obrir una manera nova de percebre i relacionar-me amb el sonor. Durant anys vaig transitar aquest camí fins que un dia, en una sessió, vaig descobrir el gong. Vaig sentir que alguna cosa s'obria amb una profunditat diferent.
Va ser aleshores quan vaig decidir iniciar el meu recorregut amb el gong de la mà d'Emma, gong master formada en la tradició de Don Conreaux. Amb ella vaig començar a endinsar-me en una comprensió més àmplia del so com a experiència —més enllà del tècnic, com una forma de presència, escolta i percepció interna. Aquell pas va marcar un abans i un després en el meu camí.
Quan no hi ha paraules
Hi ha moments en una sessió de gong en què l'experiència sembla anar més enllà del llenguatge. El camp sonor és tan envoltant i canviant que la ment deixa d'organitzar-lo de forma racional i la percepció es torna més directa, més sensorial. Poden aparèixer sensacions d'expansió, quietud o suspensió del temps que se senten amb molta claredat però resulten difícils d'explicar després.
La intensitat: com la gestiono
El gong pot ser intens, i ho gestiono creant un espai on cada persona pugui regular la seva experiència amb llibertat i seguretat. Abans de començar, explico que és totalment vàlid moure's, canviar de posició o sortir de la sala si ho necessiten. També convido a col·locar-se més lluny de l'instrument per trobar una intensitat més còmoda.
Durant la sessió, mantinc una presència atenta per acompanyar l'espai, respectant que cada persona visqui el so al seu propi ritme.
El que més em sorprèn
El que més m'ha sorprès són les reaccions que no es poden anticipar: persones molt mentals o tenses que en pocs minuts s'afluixen profundament; d'altres que comencen amb incomoditat davant la intensitat i acaben trobant un estat de calma inesperat. També m'ha impactat veure com algunes persones s'emocionen sense una causa "clara", com si el so toqués alguna cosa molt interna.
I, en general, em sorprèn la diversitat de respostes: cada cos i cada sistema nerviós reaccionen d'una manera única, com si el gong despertés alguna cosa diferent en cadascú. En determinades èpoques de l'any, també ofereixo sessions a l'aire lliure, on l'experiència del gong s'amplifica amb l'entorn natural.
Si vols sentir com canvia la veu del gong segons la maça amb què es toca, aquí tens un vídeo amb cadascuna: les maces i els flumis del gong.
Vols sentir el gong? Descobreix les sessions.